Tocant per la moreneta

Anar a Montserrat sempre és quelcom especial, per la muntanya, per la seva singularitat, per l'aura espiritual, però si a més hi vas per motius musicals tot és rodó.

Com alguns ja sabeu, el dissabte dia 18 d'octubre vaig tenir una tarda rodona a Montserrat, molt musical. Vaig tenir el plaer de poder tocar la gralla dins la basílica i a més acompanyat per l'instrument més gran de Catalunya, l'orgue.


L'orgue de Montserrat va ser inaugurat l'any 2010, després de dos anys de construcció a Collbató i amb un pressupost de més d'un milió d'euros. Té quatre teclats, que gràcies a una moderna tecnologia per tractar-se d'un orgue, poden fer sonar els 4.242 tubs que composen l'orgue. Una quasi infinitat de combinacions tímbriques que permeten als organistes fer-lo sonar amb el caràcter desitjat.

Coincidint amb la romeria vilafranquina, ens plantem després de dinar a Montserrat per poder assajar les peces que tocarem a la nit. M'agradaria remarcar el magnífic company de grup que tinc, el Jonatan Carbó. Ell sempre té més feina cada vegada que anem a tocar a algun lloc nou. Els registres de cada orgue són diferents i per tant, ha de tornar a apuntar, un per un, els canvis que necessita, ajudat pel Llorenç. Mentrestant jo només m'he d'acostumar a l'acústica de l'església i gaudir de compatir opinions sobre el timbre amb ell.



Mentre els visitants passejaven per la basílica i pujaven a veure la moreneta, nosaltres vam aprofitar per assajar les peces de la nit, mentre algun monjo ens escoltava i quedava gratament sorprès pel so de la gralla i la bona combinació que feia amb l'orgue. 

A la nit, per fi, arriba l'hora de la Vetlla, on després d'esperar-nos que obrissin la basílica es va omplir de gent vilafranquina de totes les edats. En un dels moments de pregària vàrem interpretar el Toc d'ofertori (dels Astons) amb l'acompanyament d'orgue, per trencar els nervis, tot i que resulta que encara no era el nostre moment per tocar...uix. En un dels últims moments de la Vetlla, es va cantar el Virolai, on tothom sap la primera estrofa, però tenim més dubtes amb la segona.


Finalment i després de l'ofrena d'uns balls força "moguts" de les Panderetes, era l'hora del petit concert de gralla i orgue pel qual feia dies que ens preparàvem. Comencem amb l'obra Concordança, de tres moviments, de Bernat Bataller. Pensada originalment per a dolçaina i piano, tot i que l'adaptació que en fem sembla ideada pels nostres instruments. Té una sonoritat enèrgica on es combinen moviments potents amb d'altres més sensibles. La podeu escoltar-la al meu canal de youtube

Com a segona obra, ens va venir molt de gust estrenar dos moviments d'un encàrrec del compositor, ara resident a Vilafranca, Àlex Cassanyes. Titulada Cornucòpia, que prové de la mitologia romana i que simbolitza l'abundància i la riquesa. Una obra que anirà tenint més moviments i que de moment en té dos de ben diferents. El primer amb molts motius i caràcters diferents, i un segon molt potent, on poques notes hi donen un caràcter molt concret.


En el pròxim concert del dia 14 de desembre a les Corts (Barcelona) de ben segur que les tornarem a interpretar i possiblement estrenant algun moviment més de la Cornucòpia. 

Per últim m'agradaria agrair als amics que em van acompanyar en aquest acte valuós per mi. I al David Lecegui per cedir les fotos que veiem en aquesta entrada. Gràcies!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per compartir els vostres comentaris i opinions!